Sofware educatiu

Primer de tot, he volgut cercar quin és el significat de “software educatiu” ja que no ho tenia molt clar. Així, he trobat que són “a aquellos programas que permiten cumplir o apoyar funciones educativas” (Galvis, 2000), és a dir, programes que van ser dissenyats per ajudar en el procés d’ensenyança-aprenentatge.

Seguidament, comentar, per una banda, que crec que la utilització dels softwares educatius, dins les aules d’infantil,  poden ser una avantatge  per la tasca del mestre  i per l’aprenentatge dels infants.

Una d’aquestes avantatges és que poden ajudar als docents en la seva tasca educativa com a eina de diagnòstic o d’avaluació, és a dir, poden facilitar la tasca docent amb més recursos per al tractament de la diversitat i més facilitats per al seguiment i avaluació.

També, considero que potser un mitjà lúdic i motivador que pot afavorir el desenvolupament  cognitiu dels infants. Penso, que són motivadors, ja que utilitzen recursos multimèdia com vídeos, imatges, so, interactivitat ...   mitjans que són molt atractius pels infants. A més, dir que com bé sabem, la motivació és un dels motors de l'aprenentatge.

Al mateix temps, penso que un software educatiu pot ser una eina molt flexible ja que un mateix programa pot servir al professor per treballar diverses matèries alhora, és a dir, es pot utilitzar més enllà d’una qüestió en concret (utilitzat de forma transversal).

Finalment, un altre aspecte que crec és important quan s’utilitzen softwares educatius a l’escola és que quan els infants realitzen activitats individualitzades, fomenten la seva iniciativa i el seu aprenentatge autònom, és a dir, els fillets decideixen les tasques a realitzar i la forma de dur-les a terme.

Per altra banda, considero que també hi pot haver alguns desavantatges, un d’ells és que  no hi hagi un gran control i supervisió de la qualitat dels continguts per part dels mestres. Aquests, han de saber molt bé perquè volen utilitzar un determinat software educatiu i quins continguts porta, a més  si són suficientment adients pels infants.

Un altre inconvenient, potser és que els infants el poden utilitzar com a únic recurs i amb això, deixar de consultar altres possibles fonts. Crec que el mestre ha de poder oferir als infants diferents eines per realitzar la seva tasca i no només una, ja que així hi haurà molta més riquesa en l’aprenentatge de l’infant.

També, un altre desavantatge és que alguns dels elements utilitzats per a captar l’atenció dels alumnes al mateix temps pot funcionar com a distractor. Considero, que hem de ser molt conscients i ben estudiar quin tipus de recurs oferim als nostres alumnes i intentar que siguin el més adients possibles a les característiques del grup d’infants a qui va dirigit ja que el que per un pot ser bo, per un altre pot ser perjudicial.

En conclusió, al meu parer, és el mestre qui ha de saber molt bé quin tipus de recursos i eines ofereix als seus alumnes. Aquest, els ha de ben estudiar abans d’oferir-los i ha de saber que tenen de bo i de dolent abans de portar-los a classe. Per tant, ha de fer força feina damunt aquests abans que els infants facin feina amb ells.